Horta de Campanar - Benimàmet - Beniferri

Partida de Dalt

Partides de Vera, Sant Esteve, Vara de Sant Esteve i Benimaclet

Partida de Vera – Benimaclet

Cultius en arena de El Perellonet i El Palmar

El Perellonet-El Palmar

Horta de Campanar – Benimàmet – Beniferri

L’Horta de Campanar-Benimàmet-Beniferri s’ubica en l’extrem Nord-Oest de la ciutat de València, limitant amb els termes municipals de Paterna i Mislata i connectant l’horta amb el parc natural del riu Túria. Després d’una anys de degradació de la zona i pressió urbanística, hui es tracta d’una àrea ben activa, que compta amb la presència d’un col·lectiu de llauradors més jove que a altres zones properes.

Partida de Vera – Benimaclet

“Al mes de març calia començar a preparar el terreny per a posar els diversos conreus de collita estiuenca, principalment meló de tot l’any i meló d’alger, tomaques, pebreres i albergínies. Es tractava de les produccions que, amb una mica de sort – climatologia favorable i preus dignes – i amb moltíssima feina, podrien millorar els febles ingressos anyals de les famílies de l’horta.”

Extracte del llibre “Memòries. L’Horta de Vera 1952-1960” de Joan Sanz.

 

La xicoteta franja d’horta que comprenen les partides de Vera, Sant Esteve, Vara de Sant Esteve i Benimaclet, constitueix la frontera nordest de la ciutat de València amb el municipi d’Alboraia. És l’espai on connecten la gran urbs i la comarca de l’Horta Nord: l’entrada a l’horta de València.

Els seus llauradors cultiven majoritàriament xufa, creilles i cebes, que es reguen quasi íntegrament de les aigües de la Séquia de Mestalla, encara que alguna parcela reb l’aigua de la de Rascanya. Trobem algún carxofar i algunes barraques de tomaques en estiu, que acompanyen als sequers de xufa a prop del Camí de Farinós. Naps, fenoll i alguna carabassa completen el paisatge agrícola de la zona. Per a esmorçar, a les 10.00 a El Famós, com sempre.

L’Universitat Politècnica, present, marca amb traç brusc el límit de la ciutat. L’autovia a Barcelona i la Ronda Nord, així com la vía de tren a Castelló, limiten i fragmenten el territori. Altres conflictes es mantenen, com el PAI de Benimaclet, que es reactiva després d’anys d’inactivitat i mobilitza al veïnat en la seua contínua defensa del barri com a identitat.

Territori vinculat íntimament a Benimaclet, allí viuen moltes de les seues gents. Antic poble envoltat d’horta, on parava el trenet al Grau i des d’on eixien els carros carregats de verdura per al mercat d’Abastos. Prop de la Ronda Nord trobem a moltes veïnes i veïns treballant les seues xicotetes parcel·les en els Horts Urbans de l’Associació de Veïns i Veïnes i del CSO Horta, on es cultiva també convivència i resistència veïnal.

El Camí de les Fonts ens porta a l’Alqueria Serra, que ha conegut temps millors, i a l’antiga fàbrica de El Prado, on les famílies venien la llet de les seues vaques, abans de convertir-se en enderrocs i espai de skate per a uns quants. Un territori aquest que es manté viu gràcies a la tenacitat dels seus agricultors, i que regala sol i olor a terra a les portes de la ciutat.

Cultius en arena de El Perellonet i El Palmar

Al sud de la ciutat de València i en el límit amb el terme municipal de Sueca, entre terrenys de restinga i marjal i formant part del Parc Natural de l’Albufera, es localitza l’espai agrícola de El Perellonet-El Palmar. L’agricultura, vinculada a aquest territori, queda representada pels ‘cultius en arena’, tant en hivernacle com a l’aire lliure, on es produeixen productes hortícoles i verdures (d’hivern i d’estiu) de gran qualitat i amb el valor afegit d’estar produïts en un espai únic. Es pot parlar en aquesta zona de diversificació de cultius i manteniment de varietats autòctones, manneig tradicional, planificació varietal o proximitat. Els protagonistes ací són els llauradors i llauradores que encara mantenen en actiu aquesta franja agrícola de València amb el seu treball constant.